L’arena que tenim
Entre dos rellotges
la llengua que he esmentat
nits que cuiden les esquenes d’or
Fem que no sigui tan trist
Els dies coincideixen com arbres alts
Un ull germà i no vius amb ell
Jo sé el teu altre nom
Aquesta és l’arena que tenim
Aquesta és l’arena que tenim
Brillen els voluntaris d’un en un
la forma creada junts
i l’enorme pes, ajaguts
I en partir
una nova llum
quatre ulls blancs
Writer/s: Miquel Serra