La cova del tresor
Jo sóc Pep de la Tona nascut a Pedreguer
Sóc el comandant d’una banda de roders
Som tots valencians per si algú ho vol saber
Els nostres ajudants són la Colla dels Bandolers
Teníem un tresor de joies i diners
Furtats a Benimassot un diumenge de febrer
Botí que ens han robat uns altres bandolers
Que parlen castellà, un estol de forasters
Partim a Andalusia carregats de provisions
I de ferraments que usarem en la missió
Anem contant romanços, anem cantant cançons
Ja estem albirant Serra Morena en l’horitzó
Xiquets i roders, açò és el que hem de fer:
Un túnel cavarem per anar fins als diners
Que estan en una cova custodiats pels forasters
No poden ni somniar el bolet que els pegarem
Piqueu, piqueu, piqueu, Germans Seguí, piqueu
Aneu cavant el túnel i els altres vigilem
Piqueu, piqueu, piqueu, Germans Seguí, piqueu
Anem traient la terra que a la cova arribarem
Quan ja quedava poc ha sorgit un contratemps
Una enorme pedra fa el túnel molt estret
Sembla tot perdut, quan de sobte diu Ximet:
Silenci, bandolers! Els xiquets ho acabarem!
Piqueu, piqueu, piqueu, Ximet i amics, piqueu
Caveu damunt la pedra i els altres ajudem
Piqueu, piqueu, piqueu, Ximet i amics, piqueu
Aneu rascant la terra que a la cova arribareu
La Colla entra dins de la cova del tresor
Trauen els diners i el botí de Benimassot
Just en el moment quan estaven tots eixint
El túnel va i s’afona i Ximet es queda dins
Ximet ix de la cova amb la llum d’un cresol
Camina sigil•lós, decidit i sense por
Fuig dels andalusos que dormen vora el foc
I troba els seus amics esperant-lo dins del bosc
Tornem-se’m enseguida abans que isca el sol
Amb les albardes plenes de joies i tresors
Hem sigut valents i ens ha ajudat la sort
Hem recuperat el botí de Benimassot