La fúria adormida
¿No ho sabràs, i perquè els meus dits
sobre els teus lassos rulls
han lliscat, a penes ardits
missatgers dels meus ulls,
sortiràs d’aquest son, com d’un
silenci del teu foc,
llebrera del desig profund,
certa d’un cor a punt
-mon cor- per al teu joc?
I et corono de somnis, tu
que només ets ardent:
content de sofrir braç a braç
amb el teu pler més fort
amb el que em deixaràs
no tocat per la mort.
Carrers com fes, torres com esperances,
ponts com desigs complerts,
imatges en vertigen, com recances
folles d’encendre’s sense límits certs!
Sortiràs d’aquest son, com d’un
silenci del teu foc,
llebrera del desig profund,
certa d’un cor a punt
-mon cor- per al teu joc?
I et corono de somnis, tu
que només ets ardent:
content de sofrir braç a braç
braç a braç
Writer/s: Carles Riba, Toni Xuclà