La puntaire
És la terra més galana que en eI món hi ha
Catalunya de la plana fins a l'Empordà.
Un paradís en semblen ses conreus
que des de l'Ebre aIs Pirineus.
Un dia els àngels del cel es van voler alegrar
i fent rotllo una sardana varen puntejar,
i en veure'ls va dir nostre Senyor:
- eixa és la dansa de beII amor.
I buscant una terra noble on poder-la fer a ballar
en eI cor del nostre poble per sempre la va deixar.
I el ressò d'aquesta sardana li farà saber a tothom
que la terra catalana és la millor que hi ha el món.
Au doncs filIs de Catalunya, donem-nos les mans;
i ben units com a germans,
tant en temps de pau com en la guerra,
des del mar fins a la serra enlairem els nostres cants.
I si algú com l'estranger encès va voler ahir
les nostres Ilars vol envair,
el rebrem ardits amb so de guerra
i sabrà que aquesta terra defensem fins a morir.
Visca!
Writer/s: Popular