Les claus
Dringuen contentes
al tornar a casa,
les claus.
Ningú no ho sap explicar.
S'amaguen sempre
quan més pressa tens,
les claus.
Ningú mai no sap on van.
Tu i jo guardem dos claus bessones
que obrien totes les portes
de la nostra felicitat.
Quatre parets i un grapat de coses
que podíem dir que eren nostres
i una bústia amb publicitat.
Era la nostra llar.
Dibuixen serralades
de butxaca,
les claus.
Ningú no ho podrà escalar.
Custodien foteses
i tresors,
les claus.
Ningú no ho podrà robar.
Tu i jo guardem dos claus bessones
que obrien totes les portes
de la nostra felicitat.
Quatre parets i un grapat de coses
que podíem dir que eren nostres
i una bústia amb publicitat.
Era la nostra llar.
Igual que tanquen obren (les claus).
Igual que obren tanquen (les claus).
Igual que tanquen obren (les claus).
Igual que obren tanquen (les claus).
Writer/s: Alfred Porres