Les hores
Les hores de la tarda
lliscaven fins arribar al nocturn
i a l’ànima nua i jo
m’entregava a ella
sincer com un infant
Despert i lúcid he enfrontat
el malson, i en la caiguda
no he volgut dur-me a ningú
I a cadascú la seua part de responsabilitat,
el llop engabiat pel dolor
recerca la seua llibertat natural
però el mal ja està fet i ara
cal unir la llar amb dignitat
per seguir caminant
Els cors ferits testimonien el fàstic
sota xarxes d'ahir, tan familiar
en un aprenentatge a sobreviure
i no, no ho havèrem volgut, no, no
però cadascú és cadascú
i el camí deixat mai tornarà.
Sols unes pedres a la sabata,
mire a ambdós costats i res és meu
potser la novetat era soltar llasts?
I ara camine sol, cap els estels
i vinc del pas fosc i malalt dels anys.
Imagina que hi ha una guerra
I no hi anem ningú
Writer/s: Lluís Vicent