Maleïda Lluna
Em desperta aquell sol
des d'una estranya finestra.
Desconeguda olor,
no sent el teu calor.
Torna aquell joc
de buscar peces de roba.
No vull fer soroll
entre aquells llençols blancs.
Aquella fera desperta en mi
quan surt la nit,
quan la foscor es desdibuixa dins de mi.
Aquella llàgrima desperta en mi
de matinada,
quan la claror no em deixa veure el meu camí.
Maleïda lluna, maleïda lluna
Maleïda lluna, maleïda lluna
Visc en present,
però les hores volen lliures.
Viatgen lluny
i em retornen a tu.
Desconnectar
les cadenes de la vida,
despullar els malsons,
no cal més que un segon.
Aquella fera desperta en mi
quan surt la nit
quan la foscor es desdibuixa dins de mi.
Aquella llàgrima desperta en mi
de matinada
quan la claror no em deixa veure el meu camí.
Maleïda lluna, maleïda lluna
Maleïda lluna, maleïda lluna