Marxa del Carnestoltes
Per culpa de la guerra tot està molt car
i els pobres vindrà dia que no podrem menjar.
Arròs i creïlles, faves i ancisams,
apuja i tot apuja, menos els jornals.
Una aixà dotze pessetes, els rotllos, dos set gallets.
Ca rotllo furten cent grams, tot a pagar-ho els pobrets.
Forners tingau consciència, que justicia no fan,
que quan el poble desperte tot el pa repesaran.
Senyores, un forner que era republicà,
i dins de molt poc temps carliste s’ha posat.
I ara pa fingir que s’ha arrepentit,
roba doble i estafa en nom de Jesucrist.
Un fuster anà a sa casa i un rotllo li va comprar,
i li paregué lleuger i ell se’l va repesar.
I en un pes posà setze onces i faltava això a posar:
desset gallets i una tatxa que era d’encabironar. (bis últim vers)
Ha vingut un barco de cacau fallat
i el pobre Bartolo ha caigut soldat.
Ha anat a la guerra i no l’han vollgut
perquè feia cara com un gos pelut.