Puc estimar-te
Que era cosa del destí
vaig pensar al veure’t allí.
Quan et vaig sentir parlar
la teva veu em va atrapar.
Vaig voler parar el meu temps,
viure el somni lentament,
per descobrir el que has amagat,
secrets que no et deixen brillar.
Sento que puc estimar-te,
voldria abraçar-te,
comprar-te un somriure.
Sento que passen els dies,
cremant les ferides.
Vull que em deixis estar aquí.
Vas voler tancar el teu cor,
abandonar-te a la sort
i navegar sola amb la por
per un mar ple de dolor.
Sento que puc estimar-te,
voldria abraçar-te,
comprar-te un somriure.
Sento que passen els dies,
cremant les ferides.
Vull que em deixis estar aquí.
Vaig voler parar el meu temps,
viure el somni lentament,
per descobrir el que has amagat,
secrets que no et deixen brillar.
Writer/s: Kent Lavoie