Quan et sent a prop
Buscava dins la mar, però no et vaig trobar.
Buscava per els camps, i em vaig equivocar.
I tu vas vindre com el vent
ara que ja no t´esperava.
Vas aparèixer com un raig de llum
a una muntanya emboirada.
Tu em vas fer que reverdís,
tu em vas fer traure el fruit,
tu em vas dir que fera el niu
per poder vorer com rius.
Quan et sent a prop
soc la lluna i tu ets el sol,
soc l´ovella i tu ets el llop,
soc la llenya del teu foc.
Quan et sent a prop
soc la neu que es fon al sol,
l´aigua fresca d´una font,
soc la nit i tu el mussol.
Vaig encetar un nou llibre d´aventures,
noves rutes que recorren l´horitzó,
i al meu calendari vaig assenyalar dies nous.
Tu em vas nugar pel bescoll,
suràvem sense cap esforç.
I el mon girava poc a poc
per poder vore´ns als dos.
Writer/s: TInc Ladilles