Quan marxis
Ara és així
Tu no ho saps però quan marxis, nena
m'alçaré com si no res
faré un bon cafè
escoltaré les notícies
tot serà mecànic, nena
com els menjar dels diabètics
sense sentit
Veuré com resten
les teves fotos als estants
El ressò d´antigues, velles converses
no em cercaré
paraules de consol nena
Espantaré la por
Mirant sol el futbol
En haver marxat
penso oblidar-te, nena
tornaré a cavalcar
buscant espais oberts
i em diré a mi mateix
“ara sóc lliure” nena
quan no hi ets
el món gira un cop més
No, no ho veig clar
alguna cosa em passa, nena
com si a la nostre llar
li haguessin robat l'ànima
mirant de reüll
escric en veu baixa, nena
Potser l´amor no estigui fet
Per a viure en captivitat.
tot serà sempre el mateix
no hi ha camí per tornar
quan marxis tot això em diré
Com si fos veritat