Romanç del tresor de Benimassot
Escolteu, grans i menuts
Veniu i voreu què vos duc
Una història de tresors i trabucs
Que vaig a contar-vos al punt
Bandolers castellans
Robaren als valencians
I guardaren eixe tresor
A una cova plena d’or
A la Serra d’Aracena
Allà en Serra Morena
Anaren els nostres roders
A trobar els seus diners
La Tona va explicar
A la cova com entrar
Excavant un passadís
I agafant-los d’improvís
Els germans Seguí de Gaianes
Es posaren a picar amb ganes
I el Gatet d’Otos vigilava
Per si algú se’ls hi acostava
Pernales i Luís Candelas
Passaven la nit en vela
El Lero jugava al tresillo
Amb Corriente i el Tempranillo
I als tres dies de picar
Una pedra es van trobar
Que no els deixava passar
Però heus ací a Ximet que una idea va pensar
La Colla dels Bandolers
Cavaren damunt la pedra
Perquè eren més menudets
I la terra era argilenca
Ximet va entrar en la cova
On estava tot el tresor
I un cofre que dins guardava
El botí de Benimassot
De la cova tiraren a eixir
Però el túnel no va resistir
Les parets es varen solsir
I heus ací a Ximet que no va poder sortir
Ximet amb la llum d’un cresol
Va fugir de la cova del tresor
Dormint a la vora del foc
Els roders castellans feien por
Ximet va escapar dels roders
Que roncaven com animals
Al bosc va trobar el Gatet
I la resta dels seus companys
A la vall de Seta
Arribaren els bandolers
Comandats per la Tona
Que era fill de Pedreguer
Dins d’una gran cova
Repartiren tots els diners
Tot llevat d’una cosa
Per a la Colla dels Bandolers
I Ximet els va dir
El que ara aneu a sentir
Senyors bandolers
Haver-vos acompanyat
Ha sigut un tresor
El més gran que havem trobat
És voluntat nostra
Que jureu complir el vot
De tornar als seus amos
El tresor de Benimassot