Saint-Denis 81. Capítol 1
Pulseres amunt i el ritme que no mori
Torna l’elegància amb un rotllo consultori
La serietat de sèrie i el clàssic bon humor
Ja era hora que els Cronopios li cantessin a l’amor
El Típic like valent a una foto de fa temps
La gràcia de dos birres si els llavis ens pintem
Jo tinc una frase sola per si em vols treure la roba “Saps que tens la veu del tiu de la moda?”
Ja està, tot clar: ho has aconseguit. Preguntes, dubtes o pirar-te a Madrid
No és el coronel però ara es veu l’han escrit qui li robava la son de cada somni humit
Em decanto per cantar-me perquè compta com escut Potser no sóc el Manel però sí que el Benvolgut
No em costaria massa donar-te les claus de casa,
però saps? coses que passen, es veu que les he perdut.
Érem tan amics, tot anava guai
ben calents al llit com un jo mai mai Lliure, tropical i autogestionat
Com parlem d’obrir si mai ho hem tancat?
UOO EO
Si tots els camins van a Roma
UOO EO
Per què vols que ens quedi París?
UOO EO
Si tots els camins van a Roma...
Va ser una cagada, ara remunto a la tornada Tikitaka amb claca, sortir amb bola controlada. Zona de tres quarts, provo la sotana
des de la frontal de l'àrea no veig clara la jugada.
Però 0 drama perquè sempre de trankis si la Qlama falla, farem com Vivaldi: quan arribi el tren, ojo no t’encantis:
un per estació i potser al Qinal penalti.
Sempre em passa igual, fent la goma al pelotón Però sóc agonista com un bon escalador
La fuga del dia i la rima d’un sonet...
Temps afegit, no hi arribo ni de conya
ja que perdo el tren, també perdo la vergonya Dóna’m un ball que yo ya le pongo el sabor, que aquí ve la remuntada del Belletti de l’amor.
Writer/s: Pol Orobitg Bernades