Serrallonga
Qui escolte no es confonga
Sóc el més gran roder
Em diuen Serrallonga
En Joan Sala i Ferrer
Nascut al mas la Sala
Al poble de Viladrau
Per culpa d’una mula
Ara el bosc és el meu cau
Casat amb Margarida
Pubilla de Querós
Company de La Massissa
Vídua de Castelló
De casa de pagesos
I família benestant
Li fem front als revessos
Servidor i els meus germans
Serrallonga, ocultant-me per les Guilleries
Serrallonga, serres de les meues correries
Serrallonga, Serrallonga
D’un robatori a un altre
Gran colla he reunit
Cap banda no ens pot batre
Tampoc els Margarit
Governe una quadrilla
De cent bandolers o més
Jo sóc qui els acabdilla
Del Montseny al Ripollés
M’empaiten i m’escape
Dels homes del virrei
Al bosc alguns em tapen
Dels braços de la llei
Temut en Catalunya
Pel meu tarannà audaç
A aquell qui m’enfurrunya
D’un sol tall li arranque el nas
Serrallonga, sempre assalte a cara descoberta
Serrallonga, qui gose trair-me vaja enlerta
Serrallonga, Serrallonga
Escolteu el meu crit
Ple de força que m’empeny
El meu crit està viu, seguix viu
I a tothom ateny, i a tothom ateny.
Tombaré el Montseny, tombaré el Montseny!