Set comensals (part 1)


Set comensals a la vora del foc
garlen i somiquen i destil·len la mel,
ases de dia, poetes de nit,
nenúfars i cascall i la closca mirant al cel
clar, on s'amaga el carro.

Esperen atents la dama del pas lent
que fila el so amb l'arpa del vent,
en un flascó hi guarda amb recel
les llàgrimes perdudes que deixa escapar
el mar ple, de causes perdudes.

Trenca l'albada quan tot és sincer,
calze de nèctar i deu minuets,
la misèria es fon rere un fum de setí,
somnis de roselles a l'hostal dels bons consells.