Terra
Terra, que et sents avorrida
pels nostres pecats.
Vicis d´una humanitat
sense utopia.
Deixa´m tornar-te
l´esperança i el caliu.
Que la flama de la vida
perdure el teu camí.
I com sí fórem
dos fervents enamorats,
deixa´m que els meus dits
solquen les voreres dels teus ulls.
Que les paraules tendres
d´amor que avui et diré
relaxin els gemecs
de dolor i patiment.
Cal desfer camins
per trobar noves dreceres
aquestes que avui solquem
semblen paraules badades.
I de nit, quan els estels
omplin de llum el teu espai,
que ressonen les paraules amoroses.
I amb novella esperança
pregona als quatre vents
els perfils d´un nou futur.
La Primavera d´un anhel!
Writer/s: Artur Àlvarez