Tremola el Cel
Era un dia molt clar, amb cel blau, lluminós
la tardor es mostrava de groc i marró
l’oroneta cantava i emprenia el vol
l’olivera es doblegava com si tinguera son.
El sol encara escalfava el meu cos despullat
i la terra badada es trencava al meu pas
caminant olorava el perfum d’estos camps
i un vent suau a la cara em feia recordar
que este món és estrany
tot pot canviar en un instant
tin-ho clar
Tremola el cel i espenta el vent
ataca el tro amb un exèrcit molt poderós
Dispara el llamp i l’aigua cau
i el fang segresta tot el que ella vol.
Els núvols van descansar per un moment de bramar
i el cel ho va cel·lebrar amb set colors dibuixats
tot era lluentor acariciat pel sol
i la vida tornava a despertat de nou
amb milers de sorolls , amb milers de sons
Tremola el cel i espenta el vent
ataca el tro amb un exèrcit molt poderós
Dispara el llamp i l’aigua cau
i el fang segresta tot el que ella vol
tot el que ella pot,
i el món espera impotent
a que s’acabe aquell malson
s’acabe amb un gran raig de sol
i el vent ens torne la claror.