Un aire de trofeu
Vaig ben vestit,
m’has pentinat
i això m’ atorga
Un aire de trofeu.
Potser és el vi,
potser només
m’ho sembla a mi.
Carrego la creu.
El clavell rosa
és tot un detall,
ets tan atenta.
Rere el vidre
com un tauró
dins un aquari,
Drogat, domesticat.
Els canapès
mai t’han quedat
prou simètrics.
I els has encarregat.
La mena de coses que et fan dir
“això és meravellós”
A mi em fan riure i em fan dir
“això és espantós”
I els dies passen i això no s’aguanta.
Ser al teu costat
només pot voler dir dues coses:
Conformisme o
excés de tolerància.
Fer-me el cínic
és el més cívic
que puc fer
Per dur-ho amb elegància.
Em treus de la capsa
com un ventríloc treu el ninot.
Rius dels acudits de que mai rius
quan estem tot sols.
És sospitós. És fastigós.
Aquesta nit
tenim funció
de la farsa
Del campió i el comparsa.
I si hi ha algú
Prou intel·ligent
entre aquests borratxos
Veurà en nosaltres dos pallassos.
El meu objectiu és la total
pèrdua de consciència,
L’orgull de Darwin,
Una mena de triomf
de la ciència:
Seguir dret
amb el cap penjat
a la paret.