Un passeig per Lovaina
Un neguit d’estiu, m’esperona el matí
No tinc rumb, ni fils, em guia una esperança.
Els herois formen part, sempre d’un col·lectiu,
Si m‘aturo es per necessitat de sumar-te al meu paisatge.
Les ferides, són escletxes per on es filtra el record
A l’Estrella de la Mort, també hi vivien persones.
Qui més qui menys, d’adolescent,
s’ha declarat unilateralment.
Mentrestant, segueixo caminant,
potser encara estem de sort,
i hi ha lloc al teu carnet de ball.
I cridem per dins,
que el temps que hem passat enyorant-nos arriba al seu fi.
Un instant, de pau, al que anomenem llar
si m’abraces les ganes soc un avió de paper.
Els llibres que he llegit, em dibuixen postes de sol,
el somriure es el que hereta la següent revolució.
Mentrestant, segueixo caminant,
potser encara estem de sort,
i hi ha lloc al teu carnet de ball.
I cridem per dins,
que el temps que hem passat enyorant-nos arriba al seu fi.