Vals de la pols
Veus com no l’esperes el cop del seu embat
Sols sents com arriba i vola el gra
Saps que naixerien flors al primer sol
però l’hostil paratge ets dona el dol
Tan sols et dona el dol.
Tan sols et dona el dol.
Dins el cau degoten els braços adormits
amb les mans pelades fins els dits
El pols et demostra que gota a gota et mors
i dins la pols ja cantes el teu vals
Cantes el teu vals
Cantes el teu vals
De la pols d’on vens és on tornaràs
Del no res reneix l’oportunitat
Mosques de la fruita. sang resseca al sol
Un batec que minva vora el foc
Dins el fang dormien llavors de vista al front
Parpelles que s’aferren dins la son
Calles el teu vals
Calles el teu vals
De la pols d’on vens és on tornaràs
Del no res reneix l’oportunitat