Luxe
que se’n fotia de la llei
aquella llei
que no se la salta ni un torero
malgrat l'ascensor de l'hotel
i el suborn del mosso d'espases.
Era el pecat fet tendresa
era llum inútil
era luxe.
Era tan bonica
que va esdevenir la meva llei,
jo que fugia de la llei
com el gos fuig del tro.
Era l'errada fascinant
i la sortida del pou
i era el pou
i el seu abisme.
Però era el pecat fet tendresa
era llum inútil
era luxe.
Writer/s: Enric Hernàez