Valents
Hem aprés a fer créixer als llavis la fe,
a retindre la por a les dents,
a escoltar com ho fan els valents.
Hem aprés d'un camí que ens separa en el temps,
on creixen les flors que no veus, on s'abracen de nou dos
xiquets.
Hem aprés amb arraps a brollar en la set,
a sentir que la vida també és viure amb por.
La por dels valents.
Hem aprés dels errors que altres feren encerts,
de la incògnita sempre present,
del futur que fa temps no existeix.
Hem aprés amb arraps a brollar en la set,
a sentir que la vida també és viure amb por.
La por dels valents.