Besos confinats
Recordes que tu i jo ja hem estat tancats abans?
Que només eixíem de casa, i del llit, per anar a comprar?
Que estar a més d’un metre, no ho podíem suportar,
i triàvem patir fred per tocar-nos sense guants?
Els besos arribaven intensos, com amants,
cap màscara els hauria pogut evitar.
I un estat d'alarma ens feia despertar
en nits que es feien breus al teu costat.
*Qui ens hauria dit que ens tornaríem a aïllar
en una quarantena que ara no hem triat?
La pluja em xiuxiueja i em diu que tot passarà,
i pense en les nits i en els besos confinats.
Somiant en les carícies, abraçades i eixes mans
que, entre aplaudiments, hauran d’esperar
a totes les ‘Julietes’ que em venen al cap
i que el verí de l’amor troben a faltar.
Mentre la natura es cura, jo balle en el passat
i els records em venen a buscar.
Tanque els ulls i sent per dins que se’m remou la sang,
perquè amb tu tornaria a recloure’m sense pensar.