Heràclit
Tot canvia, res
No està mai quiet
Heràclit per fi he entès
L'estàtic no existeix
L'aparent quietud
A l'horitzó
Mai res més no ha sigut
Que una mera il·lusió
Dins meu tot és un desgavell
Que creix desmesuradament
D’estimuls massa efervescent
Acaba exhaust el meu cervell
Les forces no pot controlar
De l'entropia i el desig
Qualsevol dia venceran
I a mi m'apartaran del mig
L'univers és fruit
D'una explosió
Fluctua sempre el buit
Tot s'allunya de tot
M'aparto del món
No em facis dir
Qui realment dels dos
Dóna l'esquena a qui
És redundant ser un mateix
No crec que es pugui ser-ho més
Cada minut, en tot moment
No ho puc ser més intensament
Se'm veu venir, sóc transparent
M'exposo innecessàriament
No estic mai còmode amb la gent
Només amb tu é diferent
No vaig mai enlloc
Per dins em moc
No em vull creuar amb ningú
Només vull estar amb tu