La sega
El cel brilla resplendent, el cel caldeja.
Espigues d’or, som a la sega.
Cap de colla ja se’n ve, per la drecera;
com llampega, airós rumbeja!
Tot l’eixam de segadors
va al seu darrere,
barret ample, de gairell,
sarró a l’esquena.
Lligadores van seguint
i espigoleres, refilant
cançons alegres de la sega,
quina anyada, la d’enguany!
I tot cantant...
Dóna’m prompte el volantí, que és d’acer verge,
cada cop, la garba estesa.
El cistell porta amanit i la botella,
bon trago i bon bescuit fan bon feina,
Quan escoltis sonar el corn,
parada en terra,
sota l’ombra dels noguers
a fer pa i beure...
Lligadores van seguint
i espigoleres, refilant
cançons alegres de la sega,
quina anyada, la d’enguany!
I tot cantant...
Anem prest, cap a la sega;
que el ros forment tot s’esclovella.