Abans no esclati el ginestar
que velles glòries ha enterrat
i recull toies d'aquests camps
els vespres grocs.
Que aprofitar-nos d'aquest abril
sembri ventura al nostre pas
i que sigui avui,
abans no esclati el ginestar.
Ha quedat enrere el Raval
i els carrers de magnòlies brillants, vaig canviar el rumb.
Vaig posar l'Onyar
al fons dels ulls.
Vam sembrar de cançons tots els neguits
estimbant des dels terrats els cors ferits,
les males nits.
Hem après a contemplar cada lloc nou amb ulls de xot,
embadalits per la obvietat que aquest país
és alguna cosa més que la fatiga
del trepig dels nostres peus.
Però vàrem créixer amb junys daurats i estius cremats,
amb canícules tant llargues com la sort
que ens va dur a néixer junts en aquest racó
Hauríem d'aprofitar-nos d'aquest abril
que velles glòries ha enterrat
i recull toies d'aquests camps
els vespres grocs.
Que aprofitar-nos d'aquest abril
sembri ventura al nostre pas
i que sigui avui,
abans no esclati el ginestar.
Jo he crescut veient les fonts rajar a pleret
quan la tardor estira els vestits als roures quiets.
He crescut amb el nas ple
d'octubres molls.
He crescut amb hiverns de fred coent
veient l'arboç i els pins petar de dents.
He conegut un cop l'any que era la neu,
més enllà dels cims que aguanten aquest cel.
He crescut corrent entre ceps
perseguint la blanca flor de l'ametller,
desafiant cada febrer com si fos l'avantguarda del bon temps.
Hem crescut posant els peus en rius de fang
entre balços i codines lluny del mar,
però esperant sempre trobar rere un revolt a Montserrat
i sentir que ja he tornat
Hauríem d'aprofitar-nos d'aquest abril
que velles glòries ha enterrat
i recull toies d'aquests camps
els vespres grocs.
Que aprofitar-nos d'aquest abril
sembri ventura al nostre pas
i que sigui avui,
abans no esclati el ginestar.
Jo he crescut dient adéu entre xiprers
i agafant sempre les mans als amics meus.
He crescut sempre esperant plantar l'arrel
i un cop al clot ser un brot de vida fort i dret.
He crescut veient falciots allargar el vol fins a la mort
per por a no enlairar-se un altre cop…
Writer/s: Jordi Jet Serra Morales