Abisme
Que efímera és la felicitat ací
Ja he perdut massa trens ala meua vida
No valorant el que tenia al meu abast
Sé el què és caminar sota l'abisme gris, viure en soledat
Senc que no puc volar, no tinc ales, ja no ho faré mai
Excessos i bogeries sense seny
Males cares i somnis sense complir
La indiferència s'apoderat de mi
Sempre faig mal a la gent que estime, sí!
Writer/s: Neuròtics