Abisme
Primera part
La caiguda al buit.
Has arribat a veure el foc
corrent per les venes barrejat amb alcohol,
has inventat una dimensió
amb un decorat multicolor.
Un, dos! Cada cop més fort,
quan és el cavall qui marca el ritme del cor,
un, dos! Cada cop més fort
darrera l'agulla encara es troba el teu cos.
Has arribat a perdre el control
no pots controlar la respiració,
un, dos! Cada cop més fort
els ulls es tanquen només hi ha foscor,
un, dos! Cada cop més fort
respirant sense ritme viatges de nou,
un, dos! Oh no …
Segona part
A les portes del deliri
Ets fora del món no saps on estàs,
no toques el terra no ho pots controlar
i no saps si riure o posar-te a plorar,
tan sols recordes que et vas enganxar.
Et trobes tan bé i tan malament,
no ho podries explicar,
de sobte tan ràpid, de sobte tan lent
circula dins teu i no ho pots expulsar.
Ets fora del món no saps on estàs,
encara que voldries no ho pots controlar …
Tercera part
Despertar
Despertes tot sol, suant,
la vida et regala una segona oportunitat,
els col·legues no hi son han marxat,
pensant que et mories, espantats.
Aquest cop t'ha anat de ben poc,
tot es tornà negre en un instant,
com un vaixell que s'enfonsa lentament
perds el control del teu cos malalt.
Recordes que somiaves,
et trobaves tan bé i tan malament,
tan sols recordes aquella estranya sensació
freda i calenta com la teva suor.
Despertes tot sol, suant,
la vida et regala una segona oportunitat,
però pensa que un altre cop
ningú et garanteix el bitllet de retorn.
Writer/s: J. Carles Fernández/ Esteve Rodríguez, Óscar Gómez/ Eduard Bernad