Abiyoyo
Abiyoyo, abiyoyo,
Abiyoyo, biyoyo, yo yoyo
Abiyoyo, biyoyo, yo yoyo
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io.
Una vegada vet aquí que en aquell temps en què els ocells tenien dents, hi havia un nen petit que es deia Joanet que tocava una guitarreta petita de quatre cordes que es diu l'ukelele. Anava pel poble fent CLINC-CLANC-CLONC, CLINC-CLANC-CLONC, CLINC-CLANC-CLONC. Voleu fer això vosaltres amb mi? CLINC-CLANC-CLONC, CLINC-CLANC-CLONC, CLINC-CLANC-CLONC.
La gent estava enfeinada i sempre deien: «Fora d'aquí, Joan, que ens amoïnes, fora!».
Fins que un bon dia li van dir: «Joan, agafa el teu ukelele i fora. No et volem sentir més». I el van traure fora del poble.
Ah!, no us he dit una cosa i és que el pare del Joanet també tenia problemes. Sabeu per què? (la canalla respon: «per què») Perquè era un mag. Tenia una vareta màgica a la butxaca i se la treia i feia JIP-JIP, JIP-JIP i les coses desapareixien.
Per exemple n'hi havia un que estava bevent un vas de pepsicola. Us agrada la pepsicola? (la canalla respon: «sí») M'agrada molt a mi. GLU-GLU-GLU-GLU. Arriba el pare d'en Joanet, s'hi clava la mà a la butxaca i amb la vareta màgica fa JUP-JUP i desapareix la pepsicola com per art d'encantament.
Per exemple n'hi havia un que estava serrant un tronc, JUP-JUP-JUP. Voleu serrar un tronc? JUP-JUP-JUP-JUP. Arriba el pare d'en Joan, es treu la vareta màgica i fa JUP-JUP i desapareix com per art d'encantament la serra.
Per exemple n'hi havia un que estava molt, molt cansat perquè tot el dia havia treballat molt i anava a seure's a una cadira. Venia el pare d'en Joan i feia JUP-JUP i l'altre queia de cul a terra (la canalla riu).
La gent es va començar a empipar fins que un bon dia li van dir: «Tu, pare de Joan, agafa la teua vareta màgica i les teves bromes tan divertides i fora, fora del poble!». El van treure fora del poble.
Ah!, no us he dit una cosa nois i noies, és que en aquest poble els vells i les velles explicaven històries de gegants i de monstres molt grossos i parlaven d'un monstre que es deia Abi io io, diu que era alt com una casa de pagés i que tenia molta força.
I un bon dia el sol va aparéixer vermell, vermell com la sang per darrere les muntanyes i en front del sol es va veure una ombra molt grossa i se sentia un soroll ESCAMP, ESCAMP, ESCAMP, ESCAMP, ESCAMP.
- « Abi io io s'apropa, campi qui pugui!, Abi io io s'apropa, campi qui pugui!, Abi io io!».
La gent correns, correns, correns al poble.
Arriba a un ramat d'ovelles i fa... Com fan les ovelles, nois? (la canalla respon: «beee») NYAM! Se'l menja tot d'una queixalada. Arriba a un ramat de vaques. Com fan les vaques? (la canalla respon: «muuu») NYAM! Se'l menja d'una altra queixalada. Hi havia tres o quatre porcs per allà. Com fan els porcs? (gruny tres vegades) NYAP! Se'ls menja d'una queixalada. Això perquè us imagineu la boca que tenia aquest Abi io io, devia ser enorme aquesta boca.
Bé... bé... en aquell precís moment en Joanet es va despertar: «ei, ei, papà, ei, ei, ei , què és aquest soroll que se sent entre els camps?»
- « Oh fill meu, és Abi io io, si jo el pogués fer seure a terra, agafaria la vareta màgica i faria JUP, JUP i desapareixeria». Van estar un moment vacil·lant.
Al cap d'un moment en Joanet va dir: «Ei pare, tinc una idea!». Agafa amb una mà la guitarra, l'ukelele, amb l'altra mà agafa el seu pare. El seu pare agafa la vareta màgica i correns, correns, correns, correns se'n van on estava Abi io io.
L'Abi io io: «AAAAR»
La gent del poble deia: «No us apropeu! No us apropeu que us menjarà de viu en viu! No us apropeu!»
I correns, correns, correns cap on està l'Abi io io. L'Abi io io tenia une ungles llargues, llargues llargues, molt llargues. Sabeu per què? Perquè mai no se les tallava; tenia uns peus enganxifosos perquè mai no se'ls rentava i tenia un cabell brut, brut, brut perquè mai no se'l cuidava i tenia unes dents grogues, grogues, grogues, groguenques perquè mai no se les raspallava.
Ja anava a tirar-se contra ells amb les urpes, AAAAR, quan en Joanet agafa l'ukelele i es posa:
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io.
Ah, el gegant mai no havia sentit una cançó que en parlessin i, tan bon punt la va sentir, una esgarrifosa ganyota, SSSSSSRIC, li va creuar tota la cara i va començar:
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io.
I diu en Joan: «Més de pressa, més de pressa!»
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io... AH, AH, HA, HA (cada vegada més baixet i esgotat)
Fins que el gegant va fer unes tentines i va caure a terra estabornit. Aleshores el pare d'en Joanet agafà la vareta màgica i va fer JUP-JUP i va desaparéixer Abi io io.
Imagineu-vos l'alegria de la gent del poble quan van veure que ja no tenien Abi io io. Els van agafar, se'ls van posar a coll-i-bé. Sabeu què vol dir això d'a coll-i-bé? (la canalla respon amb veus contradictòries sí i no). Se'ls van posar a coll-i-bé i tothom del poble va cantar aquesta cançó:
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io,
Abi io io, bi io io, bi io io,
Abi io io, bi io io, bi io io.
Writer/s: Pete Seeger