Ahir va començar
el blat que amb suor sembro,
no sé si floriran
roselles en el prat,
no si serà el mar
l'últim repòs del tronc
que esperançat avança
i deixa lluny el llac.
No sé si portaran
els núvols algun dia,
amb el cel de llevant,
un cel ben emplujat,
no sé fins quan caldrà
que guardem el silenci
i refent esperances
tornem a començar.
Però sé que aquest instant
que palpo ple de vida
pot esclatar algun dia,
amb plena llibertat
i sé que el meu avui
que estimo i que vull nostre
ahir va començar.
Companys ja no voldria
deixar-lo per a demà.
Writer/s: Joan Vilamala