Així som
comptaves les coses amb els dits.
Els petons es tornaven paraules,
no es pot fingir el ser feliç.
Creies que els estels tremolaven de fred
la innocència és la mare d'una ciència.
Juguem a llençar-nos al mar,
sabent que no podem nedar.
Color negre té el meu mar,
color vermell té la llibertat.
Així érem quan ens vam trobar,
així serem fins abans de marxar.
T'han esgarrapat la cara
de sucre s'ha tornat la teva ànima.
Un vent que ve de lluny
ens ha fet aixecar el puny.
Poc a poc et tornes un llop
el cop de falç ja no ens fa por.
Podria ser tot diferent
aprendre junts a perdre el seny.
Color negre té el meu mar,
color vermell té la llibertat.
Així érem quan ens vam trobar.
Writer/s: Quim Benavent