A la cruïlla del tot i del no res
Si l'entorn és cada cop
més violent,
ja no es pot viure més
immers en ell.
Per què no impulsar-ho tot
un xic més lluny?
A la cruïlla del tot i del no res.
Sortir a qualsevol lloc,
viure lliures i errants
amb ales als turmells
i el vent a les mans,
mirar el sol i el cel,
començar de nou, com un nen,
a la cruïlla del tot i del no res.
En la llibertat dels sentits
hi ha l'aventura.
Intuïció i atzar,
ni mestre ni escola.
El meu amor
d'encís s'ha perfumat.
Tot ens pertany: somni i realitat.
Si fa fred ens asseurem
vora del foc
a esperar tranquils
com el vell món es mor.
Tot és confús
i imprecís,
a la cruïlla del tot i del no res.
Writer/s: Xavier Baró