Allò que som
Somni perpetu, dualitat permament, som l'equilibri patent.
La cendra del bosc on retorna la vida, fang que cobrix la ferida.
Com un ocell que emigra al sud, perseguirem el futur
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que resona als carrers del seu món
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que desvela el nou horitzò
No necessite trobar els motius, tan sols el aire per continuar
Sembla que el sol avuí no vol eixir, però en la nit ja no ens podem amagar
On hem guardat tota la nostra rabia, que es el que ens queda quan no hi ha esperança
Rebuscarem al nostre interior, just per trobar tot allò que som.
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que resona als carrers del seu món
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que desvela el nou horitzò
No necessite trobar els motius, tan sols el aire per continuar
Sembla que el sol avuí no vol eixir, però en la nit ja no ens podem amagar
On hem guardat tota la nostra rabia, que es el que ens queda quan no hi ha esperança
Rebuscarem al nostre interior, just per trobar tot allò que som.
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que resona als carrers del seu món
No, les llàgrimes no apaguen el foc.
Som la veu que desvela el nou horitzò