La mort d’Artús
les llargues nits d’angoixes i de risc.
Encara visc. No us sembla pas possible,
p’rò encara visc.
Fa tant de temps que em dura l’agonia
que em pot durar encara uns quants eons.
Aixeco murs, amb càntics d’alegria
com a maons.
Malgrat la sang pudent i enverinada
i el cos nafrat, i els mots ferits al vol,
a prop del jaç i el son de la mainada
trobo consol.
Als qui em voleu la força esquarterada,
jo us dic que encara pot girar el penell.
Abans d’occir la bèstia, prou que bada
qui en ven la pell!
Writer/s: Miquel Pujadó