Amb faldilla i una Lüger
Que va morir d´un tret al cap un vespre qualsevol
La va dinyar en un bordell del xino amb llums vermells
Ben ebri de licors i cigarros cars
Tothom el coneixia pel seu bigoti prim
Als xulos convidava a cafè les nits d´hivern
Si sonava per la ràdio Conxa Piquer
S´emocionava recordant els dies d´Àfrica
Amb faldilla i una Lüger
Fent l´impúber tot calent
De dia fotent ordres, imposant la llei marcial
I a la nit fent de donzella...
Amb els llavis pintats
De jove va estudiar intern als salesians
I allà va ser on va conèixer aquest món
El Padre Juan un dia el cridà al seu despatx
Per dir-li que poses aquell vestidet blanc
Un cop ja llicenciat, i amb carrera militar
Va anar al desert a fotre tirs als marroquins
Com la vida allà no tenia gaire acció
S´entretenia descobrint prostíbuls nous
Amb faldilla i una Lüger...
Les meuques se´l miraven afamades
Doncs totes ja sabien que pagava prou bé
Un vespreja enfeinat, només amb calçotets
Va veure el vestidet blanc i se´l va posar
I tan li va agradar que se´n va comprar més
El Riff sencer gaudia dels seus modelets
Quan ja havia acabat, plegava el vestit amb cura
I se´n anava al cafè a fer tertúlia.
Amb faldilla i una Lüger...
Writer/s: Jordi Espinach