Amors prohibits
La memòria no us amaga en l'oblit
De la dolia nit que tarda en fer-se clara
Nits de somnis que tots tant hem reprimit
Prou que val
L'erosió d'un vent d'origen comercial
Amb models del que hem de fer per sentir joia
Com llibertats de butxaca si ens cal
Si l'amor prohibit és a l'infinit
Que es faci eterna una mirada
I un viatge lent t'acosti a la fi
A un paisatge indefinit
Tant se val
que la pluja sigui freda si s'escau
Que passions del nostre cos fan de tempestes
Perversions que no es deixen controlar
I el plaer
Va passant de pell a pell sense destí
Com l'història que mai no troba la fi
Que es l'orgasme que voldríem tots tenir
Si l'amor prohibit és a l'infinit
Que es faci eterna una mirada
I un viatge lent t'acosti a la fi
A un paisatge indefinit
Que l'amor
No té sexe, no té edat ni té color
No té llengües, no té sang ni fa olor
Ni tan sols té lleis que el facin més segur
Amors prohibits,
La memòria no us amaga en l'oblit
De la dolça nit que triga en fer-se clara
Nits de somnis que tots tan hem reprimit
Nits de somnis que tots hem volgut tenir
Nits de somnis desitjant amors prohibits
Writer/s: Xavier Canal