A peu
No sé què esperes de mi,
poca cosa t´he de dir
i potser no ho vols sentir.
Dels àrabs el paradís,
dels catòlics el menjar,
tot es pot aprofitar.
Naufraga el matí, considera´m teu,
no hi ha pressa, anem a peu.
No fa pomes el pruner,
ni fan versos els soldats
ni avortaments el bisbat.
Vine a veure´m i riurem
que a plorar hi serem a temps,
el ganivet a les dents.
Dius que he de ser astut
com ho és el cantant
de l´orquestra Tururut.
Naufraga el matí,
la vida és així;
música per fer coixí.
Si véns amb mi et portaré
a un magnífic paradís
que han muntat al tercer pis.
No hi ha pressa, anem a peu,
aquesta nit no dormim;
no és gran cosa, però sóc teu.
Writer/s: Quimi Portet