Bilbo, 22 d'agost de 2010
Em costa omplir amb paraules aquests versos i cançons
però val la pena provar d'escriure per contemplar els meus errors
I sé que costa creure que estic començant de nou
però val la pena ser valent i lluitar per ser millor, més bo
Ara veig les coses que no he estat capaç de fer
per no creure en mi ni voler seguir els meus valors que em fan qui sóc
I ara veig com tot es posa a poc a poc a lloc
que el que creia que em faria feliç durant tant temps era fals, confós
Jo em faig el meu camí, però em manca un destí
i mentrestant no puc obviar que és important que caminar no sigui en va
Jo trio el meu camí, però no vull seguir així
navegar sens rumb no pot dur-me a pensar que tot s'hi val o el demà em farà mal
M'adono del fracàs que duu fugir del compromís
doncs aquesta pèrdua m'ha emplenat de consciència els racons del cor
I ara si que veig que estic fent tard per salvar l'amor
però que després de tot hi quedo jo i que per mi també he de ser fort
Jo em faig el meu camí, però em manca un destí (em manca un destí)
i mentrestant no puc obviar que és important que caminar et faci feliç
Jo trio el meu camí, però no vull seguir així (i és que no puc seguir així)
navegar sens rumb no pot dur-me a pensar que tot s'hi val o el demà em farà mal
I m'espanto quan de cop li veig els ulls a la por
però no m'enfonso perquè sé que la lluita és constant
però no hem crescut sent conscients de què vol dir això
que em compromet per sempre aquest error i em colpeix com la veritat i la raó
que la vida no és un joc que és amor, veritat i molt d'esforç
però amor després de tot amor
però amor després de tot amor