Camí del cim
Tirany estret i enlairat,
tu ets el secret camí
per arribar a la fi
al cim que més he estimat.
Vora el cingle agosarat,
empedrat, bé serpenteges,
la roca dura festeges,
t'abeures del cel granat.
Tu m'has mostrat la natura,
has fet sentir al meu cor
tota la vida i tresor
que bateguen vers l'altura.
L'estada sembla alentida,
no reprèn la caminada,
acostes amb la rosada
perfums de murta florida.
Quan començ la davallada
no puc deixar de girar-me,
tot d'una crec enyorar-me
del plaer de la jornada.
M'acompanyes a la vila
desfent revolts tortuosos.
Lluny dels turons alterosos
fineix la nostra sortida.
Fidel, la comesa acabes;
el comiat ara hem de creure.
L'adéu és un arreveure:
tornaré prest, com suposes.
L'esforç que sols demanar
el tens bonament cobert;
a dalt, un espai obert
no et canses de regalar.
Writer/s: Gaspar Valero i Martí,Pilar Reiona