Caminem
com desborden, t'ofeguen el pit
moren els espais, petits replans on sols pensar...
però la veritat, un pla tan gran un dia caurà
Si demà
caminem per caminar
i tan sols amb una mà
poder véncer el desencant
Tremolen les ganes, no es mou
mil rutines feixugues, res nou
surt dels marges, cau en esvorancs
I fes-te mal, quelcom real... si demà
caminem per caminar,
i tan sols amb una mà
podem véncer el desencant
si demà,
levitem en estimar
coses simples i reals
Writer/s: Albert Freixas