Camina!
sense força ni il·lusió,
si et sents vençut
pel pes de les angoixes,
pel feix absurd del que no vols,
per les hores perdudes,
pels cops del dia a dia,
obre els ulls i camina
cap el que ets i encara vols,
que sempre s'hi és a temps.
Si veus ja marcides
les flors del teu jardí,
si veus tombar l'espiga
que amb joia vas sembrar,
si veus seca l'herba
i jaus en un no ser,
si la pluja ja no arriba,
aixeca el cap i camina
cap el que ets i encara vols,
que sempre s'hi és a temps.
Si les pors et bloquegen
i no et deixen avançar
renuncia al que no et cal,
segur que tot no et cal
del que et volen fer empassar
amb imatges i miratges
que no son res si ho mires bé.
Alça el cor i camina
cap el que ets i encara vols,
que sempre s'hi és a temps.
És fàcil viure amb menys,
és senzill trencar cadenes
que no deixen que siguis tu
i que siguis el que ells volen,
perquè mai no vegis el teu món,
que ser igual no és ser el mateix,
perd la por i torna al que ets.
Omple el pit i camina
cap el que ets i encara vols,
que sempre s'hi és a temps.
Writer/s: Jordi Moltó