Cançó
Un acord harmònic
de paraules altes
bellesa endins
penetra.
Una potser dissonància
i encara crema més.
Ens envolta un vol immens de galàxies,
la nit inacabable, i acompanyen
infinits mons
aquestes mans,
aquestes quatre notes, lireta
aquestes quatre notes, liró.
Som instruments de la cançó
cantants per ella.
Que ella ens acordi, ens concedeixi
a cada pas
a compàs
el to que toqui tocar
i quan li sembli
que correspongui,
quan ella vulgui,
quan li convingui,
quan ja li vingui,
que faci el ple.
I el fa
i esclata i
després passat l'esclat
passa un airet
molt fi
de melodia...
I ja al final
un acord trencant-se
-pètals de cendra desfent-se en polsim-
cau sobre nosaltres.
Writer/s: Enric Casasses,Pascal Comelade