Cançó de collir manglanes
Fa massa temps, i no ho sé dir,
que no he collit cap manglana,
temps a guaitar, temps a sofrir,
temps a somiar d'aquell camí
que em portaria a la solana.
Que vingui per fi la tardor
groga rogenca amant del foc,
que vingui l'hora en que l'ardor
fa fora el tedi i la torpor
i tant de desig sembla poc.
Manglana meua, plom refulgent
vermell d'oreig, suc d'angelet,
bola de neu de sang cruixent
m'omples les mans de vi calent
i el teu perfum m'encén la set.
Manglana oberta a frec de dits,
collida prest sota el llençol,
fruita increïble, astre de llit,
regal d'un cel de mitjanit,
t'engoliré a cos què vol.
Writer/s: Joan-Lluís Lluís,Marta Rius