Cançó de la veu que enamora
la veu que m'enamora,
que m'embruixa del tot,
de lluny em ve.
I com més lluny,
més la sento a la vora,
més em crida el seu so,
més em reté.
Em ve de prop
la veu que m'enamora,
que em fascina del tot,
de prop em ve.
Com més a prop,
més el meu cos s'arbora,
més, del seu màgic so,
captiu em sé.
Si ve d'enlloc
la veu que m'enamora,
em sedueix del tot,
d'enlloc si ve.
Em ve d'enlloc,
pro m'arriba tothora
i el seu eteri so
tocat em té.
Enlloc i arreu
veu de posta i aurora,
veu de pluja i de sol,
veu del terrer.
Dóna'm la veu,
amiga i, per penyora,
jo et donaré el meu cant
i el verb sencer.
Writer/s: Celdoni Fonoll