Cançó de tu
vestida d'or i rialla,
al meu catau rònec, xic
que et cabia a la senalla.
Fa setze anys que em vas obrir
les mans, el cor i la boca,
i amb un subtil joc de dits
un amor foll se'ns desboca.
Fa setze anys que van partir,
vida amunt, les nostres vides.
N'hem viscut de tots colors.
Com més colors, més junyides!
Fa setze anys, o era ahir?
L'amor és tan jove, encara!
Aquest amor que em té pres,
que em té enxampat, que m'empara!
Fa setze anys que vas venir
amb una bandera encesa
d'amor i alegria, al vent.
No te'n vagis mai, Princesa!
Writer/s: Celdoni Fonoll