Carme
Ja no se'n anirà l'ocell de tants amors
Vidres fràgils de goig, nits i dies de sols
Vaixells de deu mil ports, adéu a tots els dols
El vent que se'n va campanes de tardor
Pluja i neu on sou ja cap segon sense enyor
Desmesuradament tot és com ha de ser
Un rellotge és absent i sempre hi ha que fer
Plors d'amor ja són, mar raig de foc que no para
Els déus volen baixar, font fresca i tot encara
Onades contra el roc, tempestes d'inquietuds
Tot menjat pel nou foc, amor meu és per tu
Writer/s: Ovidi Montllor