Cel tan blau
Però era com tenir les mans tacades de sang
Vaig fer com si no hi hagués demà
Però més aviat el demà em va venir a despertar
Cel tan blau
Gairebé a tocar
Cel tan blau
En un toll de sang
Vaig veure els problemes passar rodant per davant
Com les boles de pols gegants abans d'escombrar
Vaig delirar i pensar coses que mai podré explicar
I va ser quan el cel se'm va obrir de bat a bat
Cel tan blau
Gairebé a tocar
Cel tan blau
En un toll de sang Vaig i vinc i torno i sempre torno a marxar
Però sempre m'ha acompanyat aquell sentir-se una mica estrany
No em facis gaire cas
Només quan et dic que no sóc jo.
Writer/s: Pau Guillamet