Confident
I us preguntareu qui l’empaita? La seguretat del gratacel on esclatarà el tel que retibat aguanta l’estabilitat d’aquest sistema i de la merda suprema que eclipsa la veritat. Ens han enganyat, però no hem caigut, mai hem cregut aquesta història, que capital no es una glòria. No cal fer gaire memòria per trobar un abús confús d’autoritat, darrere l’altre i és que és un bucle, l’hemicicle que representa els interessos dels de sempre.
Si arriba el punt on el conjunt de gent no reacciona caldrà un sotrac detonant la ona del tsunami de consciència que ha d’arrasar sense clemència la gran demència, de ments recargolades, que han convertit el conte de fades en una comèdia dantesca, on sobreviu qui millor estafa s’empesca,. Una trama que al cel clama, qui s’estranya? Sols proclama la patranya d’un estat que tot ho escanya. Ens foten canya, no els importa tot el què per nosaltres suposa!
I per fi s’escapa, o això pensa, ell n’ha deixat les proves a la premsa, s’ha colat a la Direcció per poder complir una missió auto-imposada, buscant d’una vegada el canvi, que això no s’estanqui, que l’escenari que han creat sigui enderrocat!
Serà l’espurna, la flama, la pira conspira contra la jugada assajada estudiada amagada durada la píndola buscant inacció aquesta és la reacció:
Oposició, violació repetida de drets que inspira rebel·lió, resposta a una situació que comporta la indignació de tots aquells que es veuen obligats a l’ocupació per necessitat, doncs els han desnonat.
Al final qui està entre reixes no és el polític si no el nano que ha descobert del delicte i no acceptat un xec en blanc pensant en tot al que estaria renunciant, i ha cregut que el millor era fer-ne difusió. Ara esta tancat per difamació, desautoritzat. Les proves “no serveixen” aquesta és la justícia que imparteixen.
Writer/s: Pau Gros/ Martí Aliaguilla,Crònics