Consumit
una crua realitat
molt escassa de felicitat.
Subratllant els meus temors,
apartant-me de la por,
fins que un dia el meu cel es va apagar.
Tota esperança ja, se n'anirà.
No tornarà.
Les ganes de seguir i de lluitar
s'acabaran.
Tot un somni
que s'enfonsa en aquell mar
on el món et comença a oblidar.
Moltes esperances "en" salvar,
falses il·lusions que ja se'n van,
i eixa malaltia t'arriba a destrossar.
Writer/s: Hèctor Garcia/ Javi Ivañez/ Paco