Corredor
em llevo . els pensaments són lents, circulars .
es repeteixen
....el corredor de casa es ample, llarg i fosc
el ressegueixo amb la vista mentre vaig a pixar
el pols s´accelera al mateix temps que els sentiments que es van escapant de la "depre" post despertar habitual .
el cap ja va més de pressa; no tant com els moviments que encara són cançoners.
....
prop de casa tenim paratges que es mereixen de ser admirats. recorreguts .
m´escalfo ...començo la carrera : tres passes , amb prou feines un quilòmetre,¿ i ja estic cansat ...?¿corredor de fons? ha! ha ! ha!
enyoro el corredor uterí de casa ombrívol però protector. ("el pasillo", en dèiem )
....
no m´hauria d´aturar encara i sí voler córrer més i volar dansant i sentint intensament les petjades compassades amb un ritme sincopat :un ostinato.
la claqueta a 135.
accelero !!! .
entro en l´espiral de plaer i de ritme ...
plaer -ritme ritme , plaer- ritme ritme ritme ,
plaer-ritme-plaer .
em plau el ritme.
optimista !
i puc més encara . puc més encara !!
....
fins que una branca distreta em fa entrebancar
me la foto ( me la pinyo, en diuen ara )
cansat i content i amb el cos esbardellat, busco el " pasillo".
...
demà ... serà un altre dia.
sí!
Writer/s: Carles Hereu